Història

El primer document que esmenta el terme data de l’any 938 en una confirmació de les possessions del Monestir de Sant Cugat del Vallès a càrrec del rei franc Lluís Ultramarí. La torre de la Guàrdia de Banyeres surt esmentada en altres documents posteriors que ratifiquen els drets del Monestir (986, 1002, 1007). A la part vella, en direcció al Nord, es pot veure les restes de la Torre, situada al cim del Puig (172m.)

L’any 1172, Santa Maria de Banyeres era priorat de Ripoll. Les primeres notícies que es tenen del Priorat de Banyeres daten del segle XIII. Un document datat el 1574 fa referència al priorat com a Monestir de Santa Maria de Banyeres, del qual en resta l’ermita, una bella mostra de l’arquitectura romànica.

L’any 1960 fou descoberta, en els terrenys de Mas Canyís, a les Masies de Sant Miquel, una Necròpolis dels segles VI-V a.C. Algunes de les restes arqueològiques que s’hi van trobar són exposades a la Casa Museu Guimerà del Vendrell. En altres indrets s’han trobat restes Iberoromanes. Podem dir, doncs, que el poblament del terme de Banyeres data d’aquella època.

L’any 1998, es va descobrir, al voltant de l’ermita de les Masies de Sant Miquel, un important jaciment ibèric, del segle III aC, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, ja que es creu que és el centre neuràlgic de la Cossetània Oriental. L’objectiu de la Generalitat i l’Ajuntament de Banyeres és aconseguir formar un gran parc ibèric per poder ser obert al públic de forma progressiva, a mesura que avanci les excavacións.